Aquesta setmana he disfrutat d’una agradable sensació, passar de dedicar el 200% de la jornada laboral íntegrament treballant (lo que fa la concentració), a només dedicar el 125%. Això ha fet que m’hagi pogut pendre el gran plaer de llegir algun que altre blog (a part del planetGPLTarragona, per supost 
) que feia molt de temps que no llegia.
Al veure els posts que tenia per llegir dels blogs als que estic subscrit m’he alarmat. En tenia un munt, potser 1500. És un efecte al que generalment s’està acostumat quan es parla de llistes de correu (a qui no li ha passat??), però que en el cas dels blogs té un sentiment diferent. Amb una bona selecció de blogs saps que el 90% dels posts t’agradaran, seran interessants per a les teves inquietuds i quan menys en podràs treure algún concepte per a la teva formació. En canvi, a les llistes de correus sempre tens de tot, alguns que t’interessen i alguns que no. Un dels motius d’aquest comportament, és que es dedica més temps a escriure un article de blog que no pas a escriure un correu electrònic.
Obviant els motius, he acabat anant a parar a la web del mediàtic Martín Varsavsky. D’aquest, al de Teòfilo, d’aquest al d’Estratega…. intentant absorvir tota la informació que podia llegir. Realment molta. I he gastat una quantitat més o menys considerable de temps. Finalment, arribo al blog d’Enrique Dans i té un apartat, “Cosas que leo…”. A l’arribar aquí és quan ha saltat la llagrimeta de la frustració. En aquesta llista hi ha 61 blogs, molts dels quals amb un alt nombre de posts diaris. Està clar que el nom de l’apartat no és “Cosas que leo completamente…”, però sense cap dubte, la quantitat de temps invertida en actualització d’informació cerebral (bé, a lo que li en diem llegir xD) a través de blogs creix dia rera dia. I ja no parlem quan a més publiquen els seus propis posts, que com he comentat abans, requereixen d’un cert temps per escriure’ls.
On és el límit?¿ Per curiositat, quants blogs teniu entre els vostres “favorits”? O sigui, aquells als que esteu subscrits i a més llegiu amb tota la regularitat possible.
Treballar, estudiar i tenir relacions socials no és fàcil (oi que no Jony?¿? Tranki que no poso les fotos de Control Automàtic xDD). Quan només es treballarà serà una millor vida? O es suposa que la millor vida és la de l’estudiant?? (Segur que si ho era, no ho era en avaluació contínua). Potser la solució és abandonar la vida social. Matí treballar, tarde estudiar, nit apendre el que no et dona ni una cosa ni l’altra a través d’Internet. Crec que és un voràgine de millora personal, enzalsada desde tots els racons d’Internet.
I per posar la cirereta del pastís, recomano llegir a tots els estudiants, no estudiants (un dels millors articles mai escrits), masteristes, conductors, uptimers (felicitats 
), i perquè no, treballadors, aquest artícle sobre els “mileuristes”, on explica que actualment tenir una bona preparació no es tradueix en tenir una bona vida (entenent com a bona vida poder anar una mica desfogat, aspirant a tenir la teva propia casa en un futur), i fins i tot algunes conclusions de Kirai amb les que podreu estar o no d’acord.
Comentaris recents