La història va començar un fred dia de desembre, el dia que s’organitzava La Marató de TV3 i vam anar en uns companys a les Voltes Solidàries a Montmeló. La idea era entrar al circuit en les motos, menjar un bocadillet i au, a patir fred i cap a casa. Però mentre voltàvem per allà ens vam creuar amb un Ferrari d’aquells que no pots evitar parar-te a mirar:
La bèstia en qüestió era un Ferrari F-430 F1 semi-automàtic, bàsicament només dir que té 490CV.
Doncs bé, investigant per allí vam descobrir que hi havia un sorteig a canvi d’una donació, i el premi era una hora de conducció per carretera en esta màquina. I sense dubtar-ho ni un moment vam apoquinar els euros necessaris amb l’Ivan per intentar realitzar un dels grans somnis de qualsevol persona a la que un motor li aconsegueix posar els pèls de punta: domar un Ferrari. El sorteig l’organitzava Motor.cat, i la Ferrari Experience està organitzada pel GT Club.
I la següent imatge ho diu tot:
I després de dos aplaçaments a causa de la meteorologia, ahir va ser el gran dia de la prova, els 30 minuts més curts però més intensos que arribo a recordar.
No és qüestió de parlar de xifres, l’important és la sensació de portar un caball desbocat que al mínim toc d’accelerador ho treia tot, la sensació de no saber de velocitat, només de llegir el tacògraf groc per saber si ja havia arribat l’hora de canviar al següent cel o no.
Tot i que els rugits del motor central posterior també ajudaven.
Així que com s’acostuma a dir, el que un Ferrari ha unit que no ho separi l’home.
February 23rd, 2009 at 12:0
uooo uooooo!!! lo Tomàs va domar la bèstia!
que xuluuu neeeeen!!! ^^
February 23rd, 2009 at 14:0
UUUAUUUUUU!!!!!!!!!!
Vaya vaya! Quina sort!
us van donar algun consell avanç de pujar al cotxe o que?
Sort!
February 23rd, 2009 at 22:0
Jajajaja siiiiiiiiiii
:D
Quan vam pujar, el de l’empresa ens va explicar com anava lo de les marxes i tal, i només mos va donar un consell:
“només has de tenir molt de tacte en la direcció i moooolt de tacte en l’accelerador, perquè diguem que és bastant fàcil que te face un trompo si no tens les rodes ben alineades al accelerar”
Després ens va fer una demo de com se conduïa i casi se mos surten los ulls de les òrbites a la primera curva, deu ni do com conduïa!!
February 27th, 2009 at 12:0
Quina sort, Tortosi!!!!
Deu ser igual que anar amb patinet (pero amb turbo i sofas)
jjjejejejej