Gràcies Marcos

Aquest concurs té l’objectiu de permetre posar en pràctica els coneixements de gestió empresarial dels participants, mitjançant una eina de simulació empresarial. L’eina utilitzada és el Global Challenge de Cesim, on et poses dintre del paper d’un director general d’una gran multinacional de terminals telefònics i com a tal s’ha de portar tota la gestió de l’empresa durant un període simulat de 5 anys (que es corresponia amb una setmana de la vida real). Així durant aquestes setmanes hem estat portant tooota una empresa: estimació de la demanda, gestió de la producció, gestió de les fàbriques, marketing als mercats (EU, UE i Àsia), I+D i la part més important, les finances!

L’experiència ha estat increïblement profitosa! Hem aprés moltíssim, i pel resultat ha valgut la pena

openTic, openMobile, openDreams… forever!

La bèstia en qüestió era un Ferrari F-430 F1 semi-automàtic, bàsicament només dir que té 490CV.

Doncs bé, investigant per allí vam descobrir que hi havia un sorteig a canvi d’una donació, i el premi era una hora de conducció per carretera en esta màquina. I sense dubtar-ho ni un moment vam apoquinar els euros necessaris amb l’Ivan per intentar realitzar un dels grans somnis de qualsevol persona a la que un motor li aconsegueix posar els pèls de punta: domar un Ferrari. El sorteig l’organitzava Motor.cat, i la Ferrari Experience està organitzada pel GT Club.

I la següent imatge ho diu tot:

¡¡¡¡ENS VA TOCAR!!!!

I després de dos aplaçaments a causa de la meteorologia, ahir va ser el gran dia de la prova, els 30 minuts més curts però més intensos que arribo a recordar.

No és qüestió de parlar de xifres, l’important és la sensació de portar un caball desbocat que al mínim toc d’accelerador ho treia tot, la sensació de no saber de velocitat, només de llegir el tacògraf groc per saber si ja havia arribat l’hora de canviar al següent cel o no.

Tot i que els rugits del motor central posterior també ajudaven.

Així que com s’acostuma a dir, el que un Ferrari ha unit que no ho separi l’home.

100% recomanat!!

A partir d’una enquesta a 2.800 treballadors del sector informàtic revela dades tant precioses com

“Más del 10% de los subordinados están tan hasta las narices que admiten haber fastidiado a propósito a su jefe, a un colega o a un cliente. Los peores son los jefes, el 50% admite haber obstruido a un colega recientemente, mientras que sólo el 16% de los subordinados reconoce la misma felonía.”

!!!!!!! La gent és molt vengativa !!!!!!!

“El 80% de los gerentes y el 71% de los subordinados mira los sitios web de ofertas de empleo al menos una vez por semana.”

Crec que una de les causes inherents d’aquesta situació és la pressió, la incomprensió i el poc reconeixement a la que generalment està tant acostumbrada la nostra professió.

Tal i com fan a jPod, s’ha de construir una màquina d’abrassades ja! xD

Algun dia m’agadaria poder participar en processos de selecció d’informàtics, crec que implica molta responsabilitat i habilitat per determinar el talant de les persones amb molt poca estona.

(via meneame)

Yo no necesito acostarme cada noche pensando que duermo rodeado por 300.000 euros. Ese no es mi problema. El problema es que este país está dilapidando sus recursos en una gigantesca burbuja de cemento que dentro de 10 años servirá para albergar ratas, pues las casas que ahora están vacías seguirán vacías. Y mientras tanto la gente vivirá con sus padres hasta los 35 para, así, poder pagar al banco la mitad de su salario. Todo eso en el mejor de los casos, claro está, siempre y cuando los precios no se desplomen, arrasen como un tsunami este estúpido tinglado y dejen este país como un solar en un ejercicio de justicia. Lo malo es que esta justicia colectiva generaría una cantidad de injusticias individuales que ni el más indignado, el más cabreado con este puto país de nuevos ricos se atrevería a desear.

Cómo no tratar a los geeks en el trabajo

1. Subestimar el entrenamiento.
2. No dar reconocimiento.
3. Demasiado trabajo, más alla de las horas de oficina (creer que los geeks no tienen vida).
4. Hablar como administrador, los geeks no se la creen.
5. Intentar ser más inteligente que los geeks.
6. Actuar inconsistentemente
7. Ignorar a los geeks
8. Tomar decisiones sin consultar a los geeks
9. Insistir en no darles las herramientas de trabajo necesarias (sí, esa computadora carísima nos sirve y mucho).
10. Olvidar que los geeks somos creativos.

Però la que més ajuda a la creació de bon ambient al lloc de treball és la que han afegit a microsiervos:

1. ¡Cámbiales de ordenador a menudo! Eso les mantendrá entretenidos, felices, se sentirán apreciados y además mejorará su productividad

I es que com a mínim jo faria innumerables hores extres a canvi de tenir un parell de Work Cinema de 23” (pq Home Cinema no serien xD) conectat a un futur Mac Pro..

També explica què passarà el dia que finalment rebenti la bombolla immobiliaria: gent arruinada per no poder pagar la hipoteca ni vendre el pis (falta treball) i els bancs i caixes en quiebra a causa de la cancelació massiva d’hipoteques. Són faves contades, a Japó ja hi va haver una crisis semblant on el govern va haver de salvar la situació ajudant econòmicament als bancs.

Crec que ara és un mal moment per comprar. Si reament necessites un pis per viure ja val més que comencis a resar per un pis de protecció oficial (al text es refereixen a ell com VPO) o sencillament anar tirant d’alquiler. Fa uns mesos un company em deia que els VPO són una mala inversió, al que jo li vaig contestar que obviament sí, ja que hi ha gent que sencillament vol un pis per viure, no per invertir. I per detectar aquesta tendència només cal veure com sorgeixen de baix les pedres els cartells de “se vende” a l’Avd. Països Catalans, al mateix Campus Sescelades. Des de l’última pujada de l’Euribor del febrer han sortit com a mínim 10 cartells de venta (a hores d’ara encara hi són tots), i es que arriba un moment que ja no és una bona inversió.